Turisme rural

Diferenciar-lo de l'agroturisme

Turisme de masses

Turisme de masses És el tipus de turisme tradicional que mou una gran quantitat de persones al mateix temps cap al litoral per a la recerca d'un bon clima,de sol i platja per part dels turistes;és tracta d'un turisme de masificació de baixa qualitat i baix poder adquisitiu.Aquesta masificació porta a un mal servei per part de treballadors de l'hosteleria inclús a la mala qualitat del propi turista,degut que aquesta baixada de preus comporta que no és pugui seleccionar al turista per a que aquest tengui un major nivell adquisitiu. És dona tradicionalment als Illes Balears;i al Litoral Mediterrani.

Turisme alternatiu

Transport regular

Transport regular: És aquell transport que està sotmés a un horari preestablert i que a més a més pot variar segons l´estació de l´any. A Espanya són assumits generalment per aquelles companyies estatals o que han concertat un acord amb l´estat.

Per exemple: el metro

Trasnsport discrecional

Transport discrecional: Servei de transport de caràcter privat amb uns preus i unes rutes que no tenen perquè repetir-se, que permet el desplaçament, principalment, de persones i normalment contractac per una agència. Ex: un tour turístic.

Tour operator

Tour operador: Són companyies majoristes especialitzades en l’organització del turisme, especialment internacional. Venen al client un viatge de forma directa o per mitjà d’intermediaris. Aquestes companyies prèviament han contractat els establiments hotelers.
Generalment, el viatge que venen inclou l’estància i el transllat i té uns preus avantajosos (quasi sempre un poc més barats que en altres llocs). A més tenen en compte els gustos de les persones per possar les ofertes.

Alguns exemples de tour operador són: Alpitour, Iberojet

vocabulari de geografia: Cadena hotelera

vocabulari de geografia: Cadena hotelera
http://www.todohotel.com/Cadenas/cadenas.html

Residus urbans

Residus urbans: són aquells generats per les àrees urbanes, que poden ser líquids, sòlids i gasosos. El major problema que presenten és el seu volum perquè el percentatge de reciclatge és encara insuficient malgrat que alguns materials es reutilitzen. Altres problemes associats als residus urbans són l’acumulació d’aquests durant les èpoques de vacances als centres turístics i la contaminació que provoquen sobre la superfície de la terra i les aigües, ja que no són en la seva majoria biodegradables i es vessen en quantitats tan importants que el medi no té capacitat per transformar-los. Destaquen la Llei 11/97 d'Envasos i Residus d'Envasos, la Llei 10/98 de Residus i el Pla Nacional de Residus Urbans (PNRU), aplicable entre els anys 2000 i 2006. Pel que fa a les Illes Balears a Palma es troba l’Oficina de Reducció de Residus urbans (ORR).

Rpc (Renda per càpita)

O Producte Interior Brut per càpita. El PIB per càpita és la xifra que resulta al dividir el PIB total d'un país entre el seu nombre d'habitants. Seria la part de riquesa produïda aquest any que correspon a cada persona.
Normalment es mesura amb la moneda de cada país, però per a poder realitzar comparacions entre distints països amb monedes diferents , el que provoca diferències en els preus entre altres desajustos, s’empra com moneda de referència el dòlar. La renda per càpita o PIB per càpita resulta molt útil per determinar si un país és ric o pobre o quina és la qualitat de vida dels seus habitants. D’altra banda, existeixen crítiques contra aquest mètode per mesurar la qualitat de vida dels habitants. Algunes són: no es tenen en compte les desigualtats pel que fa a les rentes dels ciutadans, no es comptabilitzen les externalitats negatives i no tota la producció incrementa el benestar material.
Exemples:
-Espanya ocupà el 25é lloc a nivell mundial en 2006 pel que fa a la nomina per càpita dels seus habitants, aproximadament 28.000 dòlars. Aquest llistat inclou tots els Estats membres del Fons Monetari Internacional dels quals es tenen dades.
-Al 2000, Madrid comptava amb la nòmina per càpita més gran d’Espanya: 24.535 dòlars, mentre que Extremadura comptava amb la menor: 12.019 dòlars. En aquest mateix any la nòmina per càpita de les Balears era de 22.293 dòlars.

PIB b(Producte interior brut)

PIB- El Producte Interior Brut és el valor monetari total de la producció corrent de béns i serveis d'un país durant un període (normalment és un trimestre o un any), deduint la part debuda a bens i serveis estrangers i sumant la part obtinguda en altres països. El PIB és una magnitud d'estoc, doncs comptabilitza només els béns i serveis produïts durant l'etapa d'estudi.
Pel que fa al càlcul del PIB, pot fer-se segons el preu dels factors o dels preus de mercat. La relació entre ambdós s'obté restant el PIB al cost de mercat, els impostos indirectes lligats a la producció i restant-li les subvencions a l'explotació.

Overbooking

És un terme anglés que designa l’excés de reserves de paquets turístics respecte del nombre realment disponible per evitat les possibles baixes de darrera hora i així aconseguir la màxima rendibilitat posible. A Espnya ha estat un problema del turisme de masses en els darrers anys. Ex. Overbooking aeri. Es el overbooking més habitual i es produeix quan una companyia aèria ven més plaçes de les que disposa.

Ocupació extrahotelera

Ocupació extra-hotelera: Forma d'allotjament turístic que no inclou els hotels.Els turistes s'estableixen a campings i campaments entre d'altres.Aquests turistes(de baix cost) actuen com a excursionistes. L'oferta d'aquesta ocupació sol estar localitzada en zones com bungalós, apartaments i cases de vacances...(a vegades aquesta ocupació pot ser inclús il·legal);Degut que alguns d'aquests allotjaments no paguin els impostos que els pertoca. Existeixen zones preparades per a aquest tipus d'allotjaments situades en qualsevol lloc,tals com:tendes de campanya millor preparades i col·locades en zones adequades com són els campings,roulotes.. El grau d'ocupació hotelera i extrahotelera vària segons el mes i la zona. Aquests tenen l'avantatge de practicar esports a l'aire lliure,per això és troben amb contacte mes directe amb la natura i caracteristiques d'aquesta.

Estacionalitat turística

Estacionalitat turística: És la fluctuació en l'arribada de turistes que es produïx al llarg de l'any. El model turístic espanyol basat en el Sol i la Platja,presenta una acusada estacionalidad,concentrandose els turistes en l'estiu,especialment al juliol i agost,el que repercuteix en la saturacion de les instalacione,en la deterioració del mitjà i el descens de la qualitat. Tracta de pal·liar-se fomentant altres manualitats de turisme,com el de la Neu,el de Congressos i Convencione,el Rural,etc

Cadena hotelera

Balearització

Balearització: És aquell fenomen que es dona quan l’especulació i la construcció massiva a primera línea de la mar es fan presents. Aquesta te un efecte negatiu tant en la contaminació de la costa com en el paisatge litoral.
Amés aquest fenomen implica una violació de la llei de propietat publica, ja que al igual que altres sistemes hidrològics i de relleu en general el litoral a Espanya és un bé públic del que tots podem gaudir.
Finalment degut a la construcció a massiva a la costa diverses especies han desaparegut, totes aquelles que feien vida a la costa i els seus voltants.

Balança de pagaments

Balança de pagaments: Document que recull totes les activitats económiques amb altres paisos. Per exemple les exportacions i importacions, transferències de capital, inversions i prèstecs i prestacions de serveis entre d’altres. Quan a la balança de pagaments els ingresos són més petits que les despeses es diu que és deficitària. Es pot donar el cas que un país tingui una balança comercial negativa i una balança de pagaments exceditària. Aquets és juntament el cas d’Espanya que té una balança comercial deficitària però que tanca la balança de pagaments amb resoltats positius gràcies a les divises que aporta el turisme. Ex: importacions i exportacions a Espanya.

Recurs renovable

Recursos renovables: Són fonts de enregia inesgotables,és a dir,que no desapareixen al generar energia, poden utilitzar-se indefinidament i algunes es poden recilar. Aquestos produeixen un impacte ambiental mínim. Espanya conta amb un Pla de Energias Renovables,destinats a formentarlas,per ser netes,descentralitzades i millorar el autoabastecimiento energetico sobretot la biomassa,la solar i les minicentrales hidraulicas Ex. Energia solar, Energia Hidraulica, el vent,la biomassa i la calor interna de la terra,etc

Recurs no renovable: Element de la naturalesa que la indústria, amb la seva tecnologia, és capaç de transformar i la mateixa naturalesa és capaç tambien de reposar en terminis tan llargs que no és possible la seva explotació de manera sostinguda.Els recursos naturals no renovables són aquells que existeixen en quantitats determinades i al ser sobreexplotats es poden acabar. Per exemple el petroli, triga milions d'anys en formar-se en les profunditats de la terra, i una vegada que s'utilitza ja no es pot recuperar de cap manera i amb cap tipus de tecnologia. Si es segueix extraient petroli del subsòl al ritme que es fa en l'actualitat a causa del ús abusiu de la humanitat, existeix el risc que s'acabi. La definició d'un recurs natural no renovable també té a veure amb la relació entre el temps que va necessitar la seva formació, comparat amb la rapidesa de la seva extracció i aprofitament. La millor conducta o opció davant els recursos naturals no renovables és usar-los els menys possible,per a no esgotar-los, solament utilitzar-los per al que sigui realment necessari, i tractar de reemplaçar-los amb recursos renovables o inesgotables. Els principals recursos naturals no renovables són:els minerals ,els metalls ,el petroli ,el gas natural ,dipòsits d'aigües subterrànies. Per exemple a Brasil, gran productor de canya de sucre, s'han modificat els motors dels automòbils, perquè funcionin amb alcohol de canya de sucre en lloc de gasolina. Aquest alcohol per ser un producte vegetal, és un recurs renovable.

Sector quaternari

Sector Quaternari: En aquest sector s´inclou aquelles activitats relacionades amb la gestió empresarial, la investigació, i també aquelles activitats relacionades per la administració de dades e informació. Els professionals que s´encarregen d´aquestes feines han de tenir un nivell alt de formació, a més a més cobren uns salaris elevats. A Espanya aquest sector cada cop augmenta més. Per exemple: el disseny.

Creixement sostenible

Aquell tipus de desenvolupament econòmic que es realitza amb unes bases de caire ecologista, és a dir creixement que es realitza posant com a base l'utilització dels recursos imprescindibles sense fer-ne abús i posant en funcionament mesures que assegurin el futur de generacions posteriors.

Treball a temps parcial

Treball a temps parcial: És el contracte de treball en el qual s’acorda la prestació de serveis durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior al 77% de la jornada a temps complet establerta en el Conveni Col·lectiu d’aplicació o de la jornada màxima legal (40 hores).
Els treballadors a temps parcial no poden realitzar hores extraordinàries (estalvi en els supòsits establerts en la llei d’excés en les hores treballades per a prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents).

Taxa d'ocupació

TAXA D’OCUPACIÓ:

Indicador socioeconòmic que posa en relació el percentatge de la població activa ocupada sobre el total de la població activa. És aquella població entre 16 i 65 anys que dins la població activa proporciona mà d’obra per a la producció de béns i serveis.
Actualment en Espanya hi ha una taxa d’ocupació del 80%, però aquesta xifra no és representativa per tot l’estat espanyol ja que dins la Península trobem contrastos centre-perifèria i també hi ha que tenir en compte l’economia submergida.
Exemple: la taxa d’ocupació és més alta en les zones de recepció d’emigrants.

Taxa d'atur

Taxa d’atur: Indicador socioeconómic que posa en relació el nombre d’aturats amb el total de la població activa. S’expresa en tants per cent. Als països subdesenvolupats la taxa d’atur sol ser elevada; són paisos amb poques indústries que generen pocs llocs de treball per aixó en aquests paissos es produeix una emigració important cap als paisos desenvolupats. Entre les causes principals de la desocupació als paissos desenvolupats destaquen la mecanització de moles procesos productius amb la consegüent reducció de mà d’obra i les crisis económiques.En aquests paisos sol haver una elevada taxa d’atur femení. Ex: nombre d’aturats a Evissa.

Sector terciari

Sector terciari: és el sector econòmic que ocupa totes les activitats considerades com un servei, que no produeixen béns materials de forma directa, sinó que són béns no transformats però que satisfan una necessitat de la població, com per exemple: el comerç, el transport, la sanitat, l’educació, el turisme, la restauració, etc. En els països desenvolupats és el sector que crea més llocs de treball perquè tenen una economia terciaritzada. També és el sector econòmic més femeneitzat.
A Espanya més d’un 60% de la població activa pertany a aquest sector.

Sector secundari

Sector secundari: és el sector de l’economia d’un país que aplega les activitats industrials que transformen les primeres matèries o els productes no elaborats en productes elaborats, és a dir, les activitats extractives o mineres, la producció d'energia i la indústria i la construcció. Actualment a Espanya el tant per cent de la població activa que es dedica a aquest sector està al voltant del 30%, i a Balears una quarta part de la població (25’35%).
Un exemple d’activitat secundària a Espanya seria la indústria siderúrgica, que es concentra al nord de la P.I , i concretament a les Balears l’activitat secundària més important és la construcció.

Sector públic

Empreses i institucions que depenen de l'Estat en una economia nacional.
L'activitat econòmica del sector públic abraça totes aquelles activitats que l'Estat (Administració local i central) i les seves empreses posseeixen o controlen. El seu paper i volum depenen en gran mesura del que a cada moment es considera interès públic; això requereix definir amb antelació l'àmbit d'aquest interès general. El més usual és que el sector públic constitueixi un elevat percentatge de l'economia d'un país i influeixi sobre l'activitat econòmica global. Un exemple que aclareix aquesta darrera afirmació és el següent: el Govern pot limitar el creixement dels salaris dels funcionaris per a evitar possibles augments de la inflació, realitzant així una política de preus i rendes extraoficial. Pel que fa al context històric, a partir de la II Guerra Mundial molts països van fomentar el creixement del sector públic però a partir de la dècada dels 80 aquesta mentalitat va canviar i a partir dels anys 90 la majoria de governs va decidir privatitzar gran part de les empreses relacionades, sobretot, amb les telecomunicacions, la banca o la energia.
Exemples: L’ hospital Can Misses a Eivissa, les escoles públiques o, a nivell nacional, la Loteria Nacional i els diferents Ministeris del Govern formen part del sector públic.
Pàgina web d'interès: www.sectorpublico.com

Sector privat

Sector privat: La classificació entre sector públic i privat esta determinada per a qui pertany els medis de producció. Com ja hem vist, en el cas del sector públic, aquestos mitjans de producció pertanyen a l’Estat, en canvi els del sector privat pertanyen a una empresa privada.
El sector privat (empreses, centres d'innovació i associacions) suposa un 55,8% de la participació mentre que el sector públic (universitats, organismes públics d'investigació i la pròpia administració) un 44,3% de les tornades financeres obtinguts per l'Estat.
Un exemple de empresa propia del sector privat és telefónica, la qual és, actualment, una de les empreses més importants del nostre país.

Sector primari

Sector Primari: Esta format per aquelles activitats económiques relacionades amb l’obtenció de recursos de la natura. Aquestes activitats són entre altres, l’agricultura, la ramaderia, la mineria, la pesca i l’explotació forestal. Es una explotació directa, que exigeix que les persones estiguin a prop de la natura. Actualment a Espanya el sector primari no arriba a ocupar el 5.3% de la població activa, contra el 65% del sector terciari o de serveis. Això ens indica que actualment hi ha una certa terciarització de l’economia espanyola. Ex. Una activitat del sector primari es l’agricultura.

Privatizació

Privatització: Conversió d'una empresa guvernamental,un bé o una activitat pública al sector privat(empresa de propietat privada).L'opció de compra (normalment de Deute Públic)és amb pacte de venda a un preu determinat.Aquesta venda genera béns i serveis finals i intermedis,aquests béns i serveis són produïts en un lloc i un període determinat i solen ser a curt termini. És una transferència d'actius públics a una titularitat privada;Aquestes empreses o organismes solen ser de l'Estat. La privatització comporta 3 problemes: -Preocupació per la "extranjerización" -Preocupació per la "monopolització" -Preocupació per la "qualitat del sector privat comprador''. Exemple:En Europa, la política de privatització ha pres un nou auge amb la decisió del Govern francès de privatitzar total o parcialment unes 21 empreses, incloent Elf Aquitaine, l'empresa petroliera i la famosa companyia de carros Renault. -Imatges que serveixen com a exemples per a entendre o veure un poc mijor la política de la privatització. *(Per a la fotografia corresponent a la privatització de l'aigua) Privatització de l'aigua:El Banc Mundial, ha defensat permanentment la tesi que la forma d'augmentar la disponibilitat d'aigua, és tractant-la com un producte més del sòl i del subsòl, que com el coure, l'or i el petroli, ha de ser explorat i desenvolupat per «capitals privats» que tinguin l'al·licient de la «guany» per a animar-se a invertir.

Indústria puntera

La indústria puntera o indústria emergent és aquella que està en fase de desenvolupament. Formen part d’aquest tipus d’indústria aquells productes que desprès de èsser llançats al mercat han sigut acceptats pels consumidors i que amb el pas del temps augmenta el seu nombre de compres, ja que, tambè amb el pas del temps, es converteixen en necesaris. El preu d’aquest tipus de producte sol ser alt quan encara és nou al mercat, però a mesura que la indústria maduri el preu anirà baixant i estabilitzant-se.
Actualment, la que fa pocs anys era una emergent "nanoindustria" va arribant a progressos rellevants i avançant cap a la seva maduresa.

Peu de foto: La nanotecnologia i la nanociencia (N&N) comprenen l'estudi d'objectes que en almenys una dimensió té entre 1 i 100 nanómetros.

Indústria madura

Una industria es considera madura quan arriba un moment en que es redueix el creixement de les vendes i aquestes s’estabilitzen. També ho fan els costos i com a conseqüència els beneficis tendeixen a estabilitzar-se.
Per a prolongar aquesta fase s’ha de procurar l’accés a nous segments del mercat, diferenciant el producte produït i cercant nous usos per al mateix, augmentant d’aquesta manera el nombre de consumidors. Per fer front a la competència en cada segment poden desenvolupar-se estratègies de marques múltiples que competeixen entre si i amb les de les empreses competidores.
Exemples:
-Actualment la industria del ciment es considera una industria madura ja que ha arribat un moment en que s’ha estabilitzat i cerca expandir-se.
-Un exemple concret és el de l’empresa Cemex España, S.A., la qual compta amb plantes de producció de ciment, morter...situades sobretot a les Illes Balears i a part de la costa Mediterrània.

Parc tecnològic

Parc tecnològic: és un espai, generalment ubicat a les perifèries urbanes, destinat a la instal·lació d’empreses dedicades a sectors punta o a I + D. Les característiques d’aquests parcs són: les superfícies que ocupen aquestes empreses solen ser reduïdes, els edificis solen ser d’alta qualitat i solen estar ben connectats a les xarxes de comunicacions i informàtica i als aeroports internacionals, tenen una estreta vinculació als centres universitaris i de investigació. Per exemple el que hi ha a Tres Cantos a Madrid.A les Balears, hi ha un parc tecnòlogic a Palma de Mallorca anomenat ParcBIT

Reindustrialització

Reindustralització: És una política territorial i industrial que té com a objectius descongestionar les grans aglomeracions urbano-industrials, per a la qual cosa es traslladen algunes indústries cap a altres regions o es fomenta la instal·lació d’indústries a àrees que han patit crisis industrials o una desindustrialització. A Espanya s’intentà la reindustrialització a partir dels Plans de Desenvolupament dels anys 60 i durant els anys 80 arran de les polítiques de reconversió industrial.

Deslocalització industrial

Procés generat per la saturació d’un espai industrial. En Espanya es produeix durant la crisi del 75 en les zones on hi havia deseconomies d’escala, per fer front a aquest problema es creen les ZUR i les ZUI (zones d’urgent reindustrialització i industrialització ). A partir d’aquest moment hi ha un canvi en el teixit industrial passem d’una indústria pesant a una lleugera.
Exemple: la creació de polígons de descongestió.

Enregies alternatives

Energies que no són les més usades actualment, que són alternatives a les d'origen fossil que s'utilitzen actualment