Mostrando entradas con la etiqueta economia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta economia. Mostrar todas las entradas

24.4.07

Balança comercial

Balança Comercial: És un instrument fonamental per analitzar el comerç exterior d´un país, ja que aquesta balança comercial inclou la diferència entre el valor de les importacions totals i de les exportacions d´un país. En conseqüencia, la balança es positiva, quan les exportacions són superiors i per el contrari és negativa o deficitaria quan les importacions són superiors a les exportacions.

25.3.07

Turisme rural

Diferenciar-lo de l'agroturisme

Turisme de masses





Turisme de masses És el tipus de turisme tradicional que mou una gran quantitat de persones al mateix temps cap al litoral per a la recerca d'un bon clima,de sol i platja per part dels turistes;és tracta d'un turisme de masificació de baixa qualitat i baix poder adquisitiu.Aquesta masificació porta a un mal servei per part de treballadors de l'hosteleria inclús a la mala qualitat del propi turista,degut que aquesta baixada de preus comporta que no és pugui seleccionar al turista per a que aquest tengui un major nivell adquisitiu. És dona tradicionalment als Illes Balears;i al Litoral Mediterrani.

Turisme alternatiu

Transport regular


Transport regular: És aquell transport que està sotmés a un horari preestablert i que a més a més pot variar segons l´estació de l´any. A Espanya són assumits generalment per aquelles companyies estatals o que han concertat un acord amb l´estat.

Per exemple: el metro

Trasnsport discrecional

Transport discrecional: Servei de transport de caràcter privat amb uns preus i unes rutes que no tenen perquè repetir-se, que permet el desplaçament, principalment, de persones i normalment contractac per una agència. Ex: un tour turístic.

Tour operator


Tour operador: Són companyies majoristes especialitzades en l’organització del turisme, especialment internacional. Venen al client un viatge de forma directa o per mitjà d’intermediaris. Aquestes companyies prèviament han contractat els establiments hotelers.
Generalment, el viatge que venen inclou l’estància i el transllat i té uns preus avantajosos (quasi sempre un poc més barats que en altres llocs). A més tenen en compte els gustos de les persones per possar les ofertes.

Alguns exemples de tour operador són: Alpitour, Iberojet

Residus urbans




Residus urbans: són aquells generats per les àrees urbanes, que poden ser líquids, sòlids i gasosos. El major problema que presenten és el seu volum perquè el percentatge de reciclatge és encara insuficient malgrat que alguns materials es reutilitzen. Altres problemes associats als residus urbans són l’acumulació d’aquests durant les èpoques de vacances als centres turístics i la contaminació que provoquen sobre la superfície de la terra i les aigües, ja que no són en la seva majoria biodegradables i es vessen en quantitats tan importants que el medi no té capacitat per transformar-los. Destaquen la Llei 11/97 d'Envasos i Residus d'Envasos, la Llei 10/98 de Residus i el Pla Nacional de Residus Urbans (PNRU), aplicable entre els anys 2000 i 2006. Pel que fa a les Illes Balears a Palma es troba l’Oficina de Reducció de Residus urbans (ORR).

Rpc (Renda per càpita)



O Producte Interior Brut per càpita. El PIB per càpita és la xifra que resulta al dividir el PIB total d'un país entre el seu nombre d'habitants. Seria la part de riquesa produïda aquest any que correspon a cada persona.
Normalment es mesura amb la moneda de cada país, però per a poder realitzar comparacions entre distints països amb monedes diferents , el que provoca diferències en els preus entre altres desajustos, s’empra com moneda de referència el dòlar. La renda per càpita o PIB per càpita resulta molt útil per determinar si un país és ric o pobre o quina és la qualitat de vida dels seus habitants. D’altra banda, existeixen crítiques contra aquest mètode per mesurar la qualitat de vida dels habitants. Algunes són: no es tenen en compte les desigualtats pel que fa a les rentes dels ciutadans, no es comptabilitzen les externalitats negatives i no tota la producció incrementa el benestar material.
Exemples:
-Espanya ocupà el 25é lloc a nivell mundial en 2006 pel que fa a la nomina per càpita dels seus habitants, aproximadament 28.000 dòlars. Aquest llistat inclou tots els Estats membres del Fons Monetari Internacional dels quals es tenen dades.
-Al 2000, Madrid comptava amb la nòmina per càpita més gran d’Espanya: 24.535 dòlars, mentre que Extremadura comptava amb la menor: 12.019 dòlars. En aquest mateix any la nòmina per càpita de les Balears era de 22.293 dòlars.

PIB b(Producte interior brut)


PIB- El Producte Interior Brut és el valor monetari total de la producció corrent de béns i serveis d'un país durant un període (normalment és un trimestre o un any), deduint la part debuda a bens i serveis estrangers i sumant la part obtinguda en altres països. El PIB és una magnitud d'estoc, doncs comptabilitza només els béns i serveis produïts durant l'etapa d'estudi.
Pel que fa al càlcul del PIB, pot fer-se segons el preu dels factors o dels preus de mercat. La relació entre ambdós s'obté restant el PIB al cost de mercat, els impostos indirectes lligats a la producció i restant-li les subvencions a l'explotació.

Cadena hotelera

Balança de pagaments


Balança de pagaments: Document que recull totes les activitats económiques amb altres paisos. Per exemple les exportacions i importacions, transferències de capital, inversions i prèstecs i prestacions de serveis entre d’altres. Quan a la balança de pagaments els ingresos són més petits que les despeses es diu que és deficitària. Es pot donar el cas que un país tingui una balança comercial negativa i una balança de pagaments exceditària. Aquets és juntament el cas d’Espanya que té una balança comercial deficitària però que tanca la balança de pagaments amb resoltats positius gràcies a les divises que aporta el turisme. Ex: importacions i exportacions a Espanya.

Recurs renovable




Recursos renovables: Són fonts de enregia inesgotables,és a dir,que no desapareixen al generar energia, poden utilitzar-se indefinidament i algunes es poden recilar. Aquestos produeixen un impacte ambiental mínim. Espanya conta amb un Pla de Energias Renovables,destinats a formentarlas,per ser netes,descentralitzades i millorar el autoabastecimiento energetico sobretot la biomassa,la solar i les minicentrales hidraulicas Ex. Energia solar, Energia Hidraulica, el vent,la biomassa i la calor interna de la terra,etc




Recurs no renovable: Element de la naturalesa que la indústria, amb la seva tecnologia, és capaç de transformar i la mateixa naturalesa és capaç tambien de reposar en terminis tan llargs que no és possible la seva explotació de manera sostinguda.Els recursos naturals no renovables són aquells que existeixen en quantitats determinades i al ser sobreexplotats es poden acabar. Per exemple el petroli, triga milions d'anys en formar-se en les profunditats de la terra, i una vegada que s'utilitza ja no es pot recuperar de cap manera i amb cap tipus de tecnologia. Si es segueix extraient petroli del subsòl al ritme que es fa en l'actualitat a causa del ús abusiu de la humanitat, existeix el risc que s'acabi. La definició d'un recurs natural no renovable també té a veure amb la relació entre el temps que va necessitar la seva formació, comparat amb la rapidesa de la seva extracció i aprofitament. La millor conducta o opció davant els recursos naturals no renovables és usar-los els menys possible,per a no esgotar-los, solament utilitzar-los per al que sigui realment necessari, i tractar de reemplaçar-los amb recursos renovables o inesgotables. Els principals recursos naturals no renovables són:els minerals ,els metalls ,el petroli ,el gas natural ,dipòsits d'aigües subterrànies. Per exemple a Brasil, gran productor de canya de sucre, s'han modificat els motors dels automòbils, perquè funcionin amb alcohol de canya de sucre en lloc de gasolina. Aquest alcohol per ser un producte vegetal, és un recurs renovable.

Sector quaternari

Sector Quaternari: En aquest sector s´inclou aquelles activitats relacionades amb la gestió empresarial, la investigació, i també aquelles activitats relacionades per la administració de dades e informació. Els professionals que s´encarregen d´aquestes feines han de tenir un nivell alt de formació, a més a més cobren uns salaris elevats. A Espanya aquest sector cada cop augmenta més. Per exemple: el disseny.

Creixement sostenible

Aquell tipus de desenvolupament econòmic que es realitza amb unes bases de caire ecologista, és a dir creixement que es realitza posant com a base l'utilització dels recursos imprescindibles sense fer-ne abús i posant en funcionament mesures que assegurin el futur de generacions posteriors.

Treball a temps parcial

Treball a temps parcial: És el contracte de treball en el qual s’acorda la prestació de serveis durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior al 77% de la jornada a temps complet establerta en el Conveni Col·lectiu d’aplicació o de la jornada màxima legal (40 hores).
Els treballadors a temps parcial no poden realitzar hores extraordinàries (estalvi en els supòsits establerts en la llei d’excés en les hores treballades per a prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents).

Taxa d'ocupació

TAXA D’OCUPACIÓ:

Indicador socioeconòmic que posa en relació el percentatge de la població activa ocupada sobre el total de la població activa. És aquella població entre 16 i 65 anys que dins la població activa proporciona mà d’obra per a la producció de béns i serveis.
Actualment en Espanya hi ha una taxa d’ocupació del 80%, però aquesta xifra no és representativa per tot l’estat espanyol ja que dins la Península trobem contrastos centre-perifèria i també hi ha que tenir en compte l’economia submergida.
Exemple: la taxa d’ocupació és més alta en les zones de recepció d’emigrants.

Taxa d'atur


Taxa d’atur: Indicador socioeconómic que posa en relació el nombre d’aturats amb el total de la població activa. S’expresa en tants per cent. Als països subdesenvolupats la taxa d’atur sol ser elevada; són paisos amb poques indústries que generen pocs llocs de treball per aixó en aquests paissos es produeix una emigració important cap als paisos desenvolupats. Entre les causes principals de la desocupació als paissos desenvolupats destaquen la mecanització de moles procesos productius amb la consegüent reducció de mà d’obra i les crisis económiques.En aquests paisos sol haver una elevada taxa d’atur femení. Ex: nombre d’aturats a Evissa.

Sector terciari

Sector terciari: és el sector econòmic que ocupa totes les activitats considerades com un servei, que no produeixen béns materials de forma directa, sinó que són béns no transformats però que satisfan una necessitat de la població, com per exemple: el comerç, el transport, la sanitat, l’educació, el turisme, la restauració, etc. En els països desenvolupats és el sector que crea més llocs de treball perquè tenen una economia terciaritzada. També és el sector econòmic més femeneitzat.
A Espanya més d’un 60% de la població activa pertany a aquest sector.

Sector secundari



Sector secundari: és el sector de l’economia d’un país que aplega les activitats industrials que transformen les primeres matèries o els productes no elaborats en productes elaborats, és a dir, les activitats extractives o mineres, la producció d'energia i la indústria i la construcció. Actualment a Espanya el tant per cent de la població activa que es dedica a aquest sector està al voltant del 30%, i a Balears una quarta part de la població (25’35%).
Un exemple d’activitat secundària a Espanya seria la indústria siderúrgica, que es concentra al nord de la P.I , i concretament a les Balears l’activitat secundària més important és la construcció.