Sector terciari

Sector terciari: és el sector econòmic que ocupa totes les activitats considerades com un servei, que no produeixen béns materials de forma directa, sinó que són béns no transformats però que satisfan una necessitat de la població, com per exemple: el comerç, el transport, la sanitat, l’educació, el turisme, la restauració, etc. En els països desenvolupats és el sector que crea més llocs de treball perquè tenen una economia terciaritzada. També és el sector econòmic més femeneitzat.
A Espanya més d’un 60% de la població activa pertany a aquest sector.

Sector secundari

Sector secundari: és el sector de l’economia d’un país que aplega les activitats industrials que transformen les primeres matèries o els productes no elaborats en productes elaborats, és a dir, les activitats extractives o mineres, la producció d'energia i la indústria i la construcció. Actualment a Espanya el tant per cent de la població activa que es dedica a aquest sector està al voltant del 30%, i a Balears una quarta part de la població (25’35%).
Un exemple d’activitat secundària a Espanya seria la indústria siderúrgica, que es concentra al nord de la P.I , i concretament a les Balears l’activitat secundària més important és la construcció.

Sector públic

Empreses i institucions que depenen de l'Estat en una economia nacional.
L'activitat econòmica del sector públic abraça totes aquelles activitats que l'Estat (Administració local i central) i les seves empreses posseeixen o controlen. El seu paper i volum depenen en gran mesura del que a cada moment es considera interès públic; això requereix definir amb antelació l'àmbit d'aquest interès general. El més usual és que el sector públic constitueixi un elevat percentatge de l'economia d'un país i influeixi sobre l'activitat econòmica global. Un exemple que aclareix aquesta darrera afirmació és el següent: el Govern pot limitar el creixement dels salaris dels funcionaris per a evitar possibles augments de la inflació, realitzant així una política de preus i rendes extraoficial. Pel que fa al context històric, a partir de la II Guerra Mundial molts països van fomentar el creixement del sector públic però a partir de la dècada dels 80 aquesta mentalitat va canviar i a partir dels anys 90 la majoria de governs va decidir privatitzar gran part de les empreses relacionades, sobretot, amb les telecomunicacions, la banca o la energia.
Exemples: L’ hospital Can Misses a Eivissa, les escoles públiques o, a nivell nacional, la Loteria Nacional i els diferents Ministeris del Govern formen part del sector públic.
Pàgina web d'interès: www.sectorpublico.com

Sector privat

Sector privat: La classificació entre sector públic i privat esta determinada per a qui pertany els medis de producció. Com ja hem vist, en el cas del sector públic, aquestos mitjans de producció pertanyen a l’Estat, en canvi els del sector privat pertanyen a una empresa privada.
El sector privat (empreses, centres d'innovació i associacions) suposa un 55,8% de la participació mentre que el sector públic (universitats, organismes públics d'investigació i la pròpia administració) un 44,3% de les tornades financeres obtinguts per l'Estat.
Un exemple de empresa propia del sector privat és telefónica, la qual és, actualment, una de les empreses més importants del nostre país.

Sector primari

Sector Primari: Esta format per aquelles activitats económiques relacionades amb l’obtenció de recursos de la natura. Aquestes activitats són entre altres, l’agricultura, la ramaderia, la mineria, la pesca i l’explotació forestal. Es una explotació directa, que exigeix que les persones estiguin a prop de la natura. Actualment a Espanya el sector primari no arriba a ocupar el 5.3% de la població activa, contra el 65% del sector terciari o de serveis. Això ens indica que actualment hi ha una certa terciarització de l’economia espanyola. Ex. Una activitat del sector primari es l’agricultura.

Privatizació

Privatització: Conversió d'una empresa guvernamental,un bé o una activitat pública al sector privat(empresa de propietat privada).L'opció de compra (normalment de Deute Públic)és amb pacte de venda a un preu determinat.Aquesta venda genera béns i serveis finals i intermedis,aquests béns i serveis són produïts en un lloc i un període determinat i solen ser a curt termini. És una transferència d'actius públics a una titularitat privada;Aquestes empreses o organismes solen ser de l'Estat. La privatització comporta 3 problemes: -Preocupació per la "extranjerización" -Preocupació per la "monopolització" -Preocupació per la "qualitat del sector privat comprador''. Exemple:En Europa, la política de privatització ha pres un nou auge amb la decisió del Govern francès de privatitzar total o parcialment unes 21 empreses, incloent Elf Aquitaine, l'empresa petroliera i la famosa companyia de carros Renault. -Imatges que serveixen com a exemples per a entendre o veure un poc mijor la política de la privatització. *(Per a la fotografia corresponent a la privatització de l'aigua) Privatització de l'aigua:El Banc Mundial, ha defensat permanentment la tesi que la forma d'augmentar la disponibilitat d'aigua, és tractant-la com un producte més del sòl i del subsòl, que com el coure, l'or i el petroli, ha de ser explorat i desenvolupat per «capitals privats» que tinguin l'al·licient de la «guany» per a animar-se a invertir.

Indústria puntera

La indústria puntera o indústria emergent és aquella que està en fase de desenvolupament. Formen part d’aquest tipus d’indústria aquells productes que desprès de èsser llançats al mercat han sigut acceptats pels consumidors i que amb el pas del temps augmenta el seu nombre de compres, ja que, tambè amb el pas del temps, es converteixen en necesaris. El preu d’aquest tipus de producte sol ser alt quan encara és nou al mercat, però a mesura que la indústria maduri el preu anirà baixant i estabilitzant-se.
Actualment, la que fa pocs anys era una emergent "nanoindustria" va arribant a progressos rellevants i avançant cap a la seva maduresa.

Peu de foto: La nanotecnologia i la nanociencia (N&N) comprenen l'estudi d'objectes que en almenys una dimensió té entre 1 i 100 nanómetros.

Indústria madura

Una industria es considera madura quan arriba un moment en que es redueix el creixement de les vendes i aquestes s’estabilitzen. També ho fan els costos i com a conseqüència els beneficis tendeixen a estabilitzar-se.
Per a prolongar aquesta fase s’ha de procurar l’accés a nous segments del mercat, diferenciant el producte produït i cercant nous usos per al mateix, augmentant d’aquesta manera el nombre de consumidors. Per fer front a la competència en cada segment poden desenvolupar-se estratègies de marques múltiples que competeixen entre si i amb les de les empreses competidores.
Exemples:
-Actualment la industria del ciment es considera una industria madura ja que ha arribat un moment en que s’ha estabilitzat i cerca expandir-se.
-Un exemple concret és el de l’empresa Cemex España, S.A., la qual compta amb plantes de producció de ciment, morter...situades sobretot a les Illes Balears i a part de la costa Mediterrània.

Parc tecnològic

Parc tecnològic: és un espai, generalment ubicat a les perifèries urbanes, destinat a la instal·lació d’empreses dedicades a sectors punta o a I + D. Les característiques d’aquests parcs són: les superfícies que ocupen aquestes empreses solen ser reduïdes, els edificis solen ser d’alta qualitat i solen estar ben connectats a les xarxes de comunicacions i informàtica i als aeroports internacionals, tenen una estreta vinculació als centres universitaris i de investigació. Per exemple el que hi ha a Tres Cantos a Madrid.A les Balears, hi ha un parc tecnòlogic a Palma de Mallorca anomenat ParcBIT

Reindustrialització

Reindustralització: És una política territorial i industrial que té com a objectius descongestionar les grans aglomeracions urbano-industrials, per a la qual cosa es traslladen algunes indústries cap a altres regions o es fomenta la instal·lació d’indústries a àrees que han patit crisis industrials o una desindustrialització. A Espanya s’intentà la reindustrialització a partir dels Plans de Desenvolupament dels anys 60 i durant els anys 80 arran de les polítiques de reconversió industrial.

Deslocalització industrial

Procés generat per la saturació d’un espai industrial. En Espanya es produeix durant la crisi del 75 en les zones on hi havia deseconomies d’escala, per fer front a aquest problema es creen les ZUR i les ZUI (zones d’urgent reindustrialització i industrialització ). A partir d’aquest moment hi ha un canvi en el teixit industrial passem d’una indústria pesant a una lleugera.
Exemple: la creació de polígons de descongestió.

Enregies alternatives

Energies que no són les més usades actualment, que són alternatives a les d'origen fossil que s'utilitzen actualment

Població ocupada

Poblacio ocupada: És aquella part de la població activa,entre 16 i 65 anys, que té un treball remunerat. Per «treballar» s'ha d'entendre sempre la realització d'una activitat a canvi d'un sou, salari, benefici empresarial o guany familiar, en metàl·lic. Aquesta part de la població és la que financía activitats públiques (escol.les, hospitals...) i la que paga l´atur a les persones que es troben aturades. A Espanya la població ocupada és d´uns 12 milions de persones; el problema que té és que amb l´envelliment de la població,Espanya necessitarà l´arribada de molts immigrants per poder mantenir la població no activa i la activa desocupada. Es calcula a través de la taxa d'ocupació i s'expressa en tants per mil.

Població activa

Economia submergida